Bon dia, el projecte ja s’ha acabat es una llàstima per que m’ha agradat
molt i m’ha valgut molt la pena tant personalment com sociològicament i amb la relació
amb el meu fillol.
Aquest projecte ha sigut un repte, jo al principi no sabia molt be com
aniria la cosa però, al final he vist que a anat molt be. Jo vaig començar a cinquè
on també fèiem padrins i fillols i en Mountaga era el fillol d’un amic meu, i
la gràcia es que en al meu amic no li feia cas i anava sempre amb mi i jugàvem junts.
I el dia de fer la tria, només entrar, teníem de triar a quin fillol volíem
i jo el vaig veure i vaig dir, en Mountaga, encara no se el perquè, però així
va ser. I també tinc una anècdota que explicar:
- Per que dos dies desprès de que triéssim el fillol, representa que el
nostre fillol encara no sabia qui era el seu padrí però un dia per Palau anava
jo amb bicicleta i em vaig creuar amb ell i em va saludar i jo no vaig entendre
el que va passar.
I això que comencem el projecte, al principi només era jugar a un joc de
taula però sobretot parlar entre nosaltres que cadascun aprengués coses sobre l’altre,
anar agafant confiança entre els dos.
Finalment, jo ja hi anava com a un dia mes de la setmana, aquest projecte ja formava una part mes de mi.
Ahir va se la festa de acomiadament, i va estar molt bé, al acabar jo li
vaig preguntar que com havia anat? I ell em va respondre que molt bé, però que
no era igual que fa dos anys, però vam arribar a la conclusió de que estava mes
adequada a nens mes petits que ell i com
que fa dos anys era mes petit s’ho va passar un pel millor.
A l’hora de tornar cap al cole ens vam intercanviar uns regals, jo li
vaig regalar una pilota i ell a mi una postal molt bonica on a la entrada
anterior hi ha unes imatges, i l’acomiadament normalment es una cosa trista i
dolenta, però el nostre va ser feliç per que sabem que per molt que ja no ens
veiem cada divendres ens veurem per el poble i podrem parlar i seguir en
contacte, i que no és un adéu permanent si no un adéu fins demà, i així va ser
avui al sortir de la reunió me l’he trobat a fora amb els amics i m’ha demanat
que li ensenyes com sonava la meva moto i em fet uns riures.
Jo aquest projecte el valoro apart de els punts extres a l’assignatura
de socials, es una experiència personal que et fa pensar i a ser millor persona i aquest projecte el
recomanaria a tothom per que es el millor que m’ha passat aquest any a quart d’ESO,
i que m’ha agradat molt i espero que les persones que l’any que ve facin el
projecte el disfrutin tant com nosaltres i en treguin tantes bones experiències
i una responsabilitat superior.
Espero que os hagi agradat llegir el meu blog i això es tot gràcies per seguirme.